Notícia:
Lliurament Premis Blanquerna i acte de cloenda
Homenatge al gran periodista Héctor Borrall
Gerard Aleñá
BARCELONA
 |
| El premiat Héctor Borrall i el degà de la facultat, Josep Maria Carbonell. |
L'acte ha començat amb una breu introducció del degà, en la qual ha agraït notablement la seva presència, catalogant el dia d'avui com un dia molt especial per la Fundació Blanquerna per tot el que ha fet. A continuació, la xerrada ha comptat amb la presència testimonial del president de la fundació a través d'una carta dirigida a Héctor Borrall en què s'unia als agraïments de la gent.
Albert Sáez, per la seva banda, ha començat agraint l'oportunitat de poder ser a la taula i l'avinentesa de tenir la paraula per parlar de, com l'ha nomenat ell: “el maestro”. Al llarg del seu torn Albert Sáez ha volgut mostrar la cara més humana i propera d'Héctor Borrall explicant algunes de les grans experiències que ambdós comparteixen. Ja acabant, l'ha descrit com un entusiasta vital, del que tots hem pogut aprendre molt i sense el qual molts serien pitjors en tots els sentits.
Héctor Borrall ha fet un agraïment general en què ha destacat noms com Miquel Tresserras, Remei Cambres i Jorge Coder entre d'altres. Seguidament ha fet un repàs de la seva trajectòria professional acabant així l'últim dels actes que ha recollit aquestes XVIII Jornades Blanquerna.
Crònica:
El periodisme a l’era ‘’tacaña’’
Núria Torreblanca
BARCELONA
 |
| Els joves reporters; Medir Plandolit, Gemma Parellada i Álvaro Corcuera. |
Álvaro Corcuera, redactor d'“El País Semanal”, ha iniciat l’acte amb un breu i senzill reportatge de fa un any sobre la pena de mort al Japó. El seu reportatge ha donat peu a explicar el procediment que va seguir per aconseguir realitzar-l’ho, i les àmplies diferències que hi ha si ho hagués fet abans de la crisi. Segons ell, la crisi que suportem és doble; econòmica i del paper. Tot i que, amb un to més positiu, més tard ha recolzat que no s’ha de fer cas si diuen que el periodisme no té sortida. ‘’El bon periodisme costa diners, no sobreviurem amb twitter’’.
Gemma Parellada, reportera independent de l’Àfrica, ha continuat el tema considerant que el twitter no és periodisme de veritat ja que t’avisa però no t’informa. ‘’La funció del periodisme és apropar les històries per conèixer-les i així entendre el món’’. Ha explicat el seu treball a l’Àfrica amb la companyia de diverses fotografies de nens del continent. L’explicació de les seves dures vides ha emocionat a tots els presents de la sala, tot i que ella ho ha transmès molt més. La jove reportera creu que les noves tecnologies són nous reptes que s’han de superar com abans ho era la censura.
El darrer convidat a parlar ha estat Medir Plandolit, corresponsal de TV3. Ha descrit el periodisme a l’actualitat remarcant que la crisi és molt forta però que acabarà desapareixent si es reinventa. ‘’Cada vegada hi ha més companys que s’arrisquen la vida per poder treballar, però si ens anem movem aconseguirem donar un pas endavant’’.
La trobada amb els tres joves reporters i les seves experiències ha estat una excel·lent classe per motivar futurs periodistes. Com ha finalizat Plandolit; ‘’si tens les idees clares les coses van sortint’’.
Notícia:
Són els Smartphones el futur de la societat?
“Mòbil-U”, l'exposició que fa referència al
Mòbile World Center, mostra detalladament el creixement dels telèfons
intel·ligibles i com la societat ha canviat gràcies a aquets aparells.
Núria Soler
BARCELONA
Els mòbils han fet un canvi radical en el seu
funcionament i en la seva tecnologia. Ara en comptes d'utlitzar-los per trucar,
els fem servir per tot tipus de funcions. Ja siguin de despertador, mp3, jugar
a jocs, crear documents, estar connectats a les xarxes socials, etc. Tot això
es pot realitzar mitjançant una sèrie d’aplicacions que cada cop van tenint més
importància a la societat i a la vida diària de les persones.
El canvi que han produït els Smartphones a la
societat ho mostra l'exposició Mòbil-U en l’Arts Santa Mònica de
Barcelona on és pot accedir des del 27 de febrer fins el 29 d’abril.
Durant tota l'exposició et mostra tres històries
sobre tres persones diferents- una adolescent, un home de negocis i un invident
- i t’explica com aquets tres personatges utilitzen de manera diferent els
Smartphones i sobretot com usen les aplicacions en les que cada personatge
utilitza un tipus, per complir els seus objectius durant el dia a dia.
Les aplicacions amb més èxit són les xarxes socials
com el Facebook, que és la més popular del moment amb més de 800 milions
d’usuaris. Un 40% dels usuaris de xarxes socials accedeixen a ella mitjançant
un Smartphone, amb aquesta dada es mostra com aquests mòbils s’estan tornant
cada cop més importants en el Segle XXI.
Segons Chris Anderson (editor en cap de la revista
Wired) “The web is dead. Long live the internet”. La seva tesi afirma que les
webs tenen més èxit perquè l'objectiu d'aquestes és proporcionar informació en
lloc de buscar-la com el cas d’internet.
Els dispositius com la Blackberry es van fer
famosos gràcies a la seva aplicació “Blackberry Messenger” on pots enviar
missatges instantàniament amb altres usuaris que també tenen l'aplicació.
Els Smartphones, també coneguts com a telèfons
intel·ligibles, han tingut un efecte positiu sobre la població que té alguna
disfunció ja que els Smartphones tenen unes aplicacions que els ajuda a que el
dia a dia se’ls hi faci més fàcil. Aquestes aplicacions ajuden sobretot a les
persones que tenen una malaltia que els afecta a la mobilitat i/o a
l'autonomia.
Article d'opinió:
Convertim l’art mut en art cridaner
Alejandra Desvalls
BARCELONA
Antigament, només es considerava art allò que estava exposat en un museu o una galeria, ja que només un petit percentatge de la societat sabia llegir, escriure i dibuixar. Però el concepte d’art ha anat evolucionant, igual que el concepte de bellesa. A l’antiga Grècia era considerat bell tot allò que representava una figura, la qual havia d’estar perfectament dibuixada. Per altra banda, actualment és considerat bell, per exemple, un quadre abstracte en el qual no hi ha cap mena de representació figurativa.
Avui dia, anem pel carrer i trobem art. Art de tot tipus i en qualsevol lloc. Si passegem per Passeig de Gràcia en la ciutat de Barcelona, podem observar art a l’arquitectura, per exemple a l’obra “La casa Batlló” d’Antoni Gaudí. Així mateix, a la ciutat de Barcelona, al barri del Raval, podem trobar molts graffittis pintats als murs, els quals, a través d’un spray, poden expressar molt més que un sentiment.
Per tant, només l’art dels museus està considerat art?
No. Sempre hi ha hagut artistes amagats, que no han disposat del capital suficient per poder exposar les seves obres i donar-se a conèixer. En aquests temps de crisi, aquesta situació ha augmentat i per tant no tot l’art es pot manifestar i a molts artistes no se’ls pot reconèixer el mèrit que es mereixen.
A aquesta situació la denomino “art mut” i la meva solució per “l’art mut” és “l’art low cost”, és a dir, expressar totes aquelles obres d’art –des de quadres fins a grafittis- a través d’una pàgina web gratuïta en la qual s’hi exposin obres no reconegudes amb el nom del respectiu autor. És evident que no és el mateix veure una exposició a un museu o a una pàgina web, però, ens hem d’adaptar a la situació actual i no oblidar-nos de tots aquells artistes que no tenen recursos per donar-se a conèixer.
Així doncs, no només l’art dels museus està considerat art, ja que aquest es pot trobar a qualsevol lloc, doncs és subjectiu, igual que la bellesa.
Notícia:
(Re)inventant oficis
‘’Pensar en gran, però treballar en local’’
Marina Gómez
BARCELONA
 |
| Carlos Bria, Joana Sánche i Carlos Andreu Bustamante a la Facultat de Comunicació Blanquerna. |
L’acte s’ha iniciat amb una breu explicació del moderador, que ha fet referencia a la crisi, però no des d’un punt de vista pessimista, sinó veient-la com un temps d’oportunitats, ja que ens hem de reinventar i es més fàcil i possible connectar-se entre nosaltres.
Seguidament, ha començat el torn de paraula amb Joana Sánchez. Ha iniciat el seu discurs amb una experiència viscuda fa pocs dies als Estats Units, on ha anat a unes jornades on s’expliquen noves maneres d’arribar al públic amb la tecnologia. Actualment, el coneixement no esta encaixat en un lloc determinat, aquest traspassa les fronteres i arriba a tot arreu; hi ha una deslocalització. Però aquesta fluïdesa de coneixements és també gràcies a les xarxes socials, on els clients són globals i les empreses es comuniquen amb rapidesa. Encara que els que han de posar més part són les pròpies persones amb una auto-emprenedoria.
Carlos Andreu Bustamante, ha donat ànims i ha felicitat als assistents de la conferència, perquè la comunicació està en un moment de revolució. Fent referència a allò que havia dit Joana Sánchez dels emprenedors i joves, ha comentat que no tot era tenir un currículum excel·lent, sinó passió, motivació i un conjunt d’emocions darrere. Encara que no tot ha de ser disbauxa, també a d’haver un rigor de treball i de compliment. S’ha d’utilitzar totes les eines que tenim a l’abast.
Han aparegut mots poc coneguts com ‘’dramanagement’’, que és una forma d’ajudar als directius a canviar la seva manera de treball a través de pel·lícules o altres medis que puguin fer veure-ho el màxim real possible.
Finalment, s’ha tancat la conferència amb la intervenció del Carlos Bria, amb una frase que resumia l’acte: ‘’El coneixement no ha d’estar concentrat, podem estar en diversos llocs’’.
Notícia:
Notícia:
Constància, esforç i sacrifici
Richard Wakefield i Gerard Benito informen detalladament sobre la associació Publicitarios Implicados i motiven als estudiants a implicar-s’hi.
Núria Soler
BARCELONA
Publicitarios implicados és una associació de professionals i estudiants. Els seu principal objectiu és ajudar a les ONG “micro”, és a dir, descarten a tot tipus de ONG “macro” com per exemple UNICEF i Médicos Sin Fronteras. Tots els detalls sobre aquesta associació, ens ho ha explicat Richard Wakefield juntament amb l’estudiant de la Facultat de Comunicació Blanquerna, Gerard Benito, al Showroom, avui dijous 15 de març.
La filosofia d’aquesta associació és treballar amb clients molt petits, és a dir, que tinguin ONG minoritàries o poc conegudes per la societat. També intenten no cobrar als seus clients. La idea principal de les campanyes publicitàries realitzades per aquesta associació és cobrar el mínim possible per la campanya i que la despesa del anunci tampoc sigui alta, és a dir, fer campanyes publicitàries creatives a low cost.
La majoria es deuen preguntar què treuen els voluntaris d’aquesta associació després de tot l’esforç invertit a les campanyes. Wakefield ha explicat que el benefici que s’emporten els voluntaris de Publicitarios implicados no és econòmic sinó emocional. També, ha afegit que els estudiants que col·laboren amb aquesta associació tenen l’oportunitat de treballar en feines de veritat i sentir-se com un més de l’equip.
Una altra diferència amb una agència de publicitat normal és que la relació amb el client és més creativa i segons Wakefield, els clients no et canvien el logotip ni la campanya publicitària. Tot el que es presenta, en un principi, es realitza al cent per cent.
Actualment, Publicitarios Implicados ha estat reconeguda com l’única associació Europea que fa campanyes publicitàries per ONG micro.
Finalment, una de les promocions més reconegudes nacional i internacionalment ha sigut la de La ELA existe. Amb aquesta campanya han aconseguit que uns 130 famosos col·laborin amb ella. A més a més, s’ha estès per països com Chile, Peru, Sant Salvador.
Les empreses emprenedores low cost, són el futur
Jordi Angrill
BARCELONA
Llums de la ciutat és un portal on tot aquell estudiant de Comunicació pot produir escrits, reportatges o programes d'entreteniment. És una empresa que van fundar dos estudiants de la Facultat de Comunicació Blanquerna; Mireia Ginè, cofundadora i directora de LlumsdelaCiutat, i Enric Mauri, cofundador.
Aquest projecte va néixer de la idea d'aquest dos estudiants, ja que veien que a la universitat tenien tots els materials per fer ràdio o televisió però no l'aprofitaven. Poc a poc, aquest projecte va anar creixent. L'objectiu principal és crear un planter de joves comunicadors que puguin disposar d'un lloc on fer allò que més els hi agrada i difondre-ho. Als inicis, produïen podcasts de ràdio setmanals, però més endavant han evolucionat i ara també produeixen reportatges televisius i de premsa digital (Llumstelevisió i Llumspremsa). Fa un any, van crear la productora LlumsMedia S.L., que es dedica a produir reportatges o podcasts per a altres empreses que ho sol·licitin. Actualment, és un trampolí cap al món professional que serveix d'ajuda pels estudiants, ja que són una empresa que tenen contactes amb gent important del sector.
Aquesta iniciativa dels estudiants és molt emprenedora i positiva, ja que els permet començar a fer pràctiques i perfilar un currículum més atractiu a part de, com hem comentat abans, començar a establir uns certs contactes i fer-se un lloc en el sector de la comunicació.
És un projecte que té un bon futur. Ja porten dos anys des de que van començar, però els inicis, econòmicament, no són fàcils. Tot i així, de moment no tenen pèrdues, però tampoc tenen beneficis (normal, ja que a un negoci, fins al cap de cinc anys, és difícil obtenir-ne). El seu finançament prové de la publicitat i dels productes que ofereixen a altres empreses. Així que estem parlant d'una empresa low cost perquè els cofundadors no hi van fer cap inversió important.
Amb gent tan emprenedora com aquesta tenim un futur assegurat. Aquests grups de joves que no tenen por de res i es llencen a muntar una empresa són els que ens ajudaran a superar la crisi.
 |
| Enric Mauri i Mireia Ginè |
Notícia:
L’Enginy dels emprenedors en moments de crisi
Les iniciatives més creatives del moment es fan lloc entre els mitjans més consolidats.
Mònica Escrivà
BARCELONA
Toni Padilla, editor de “Panenka”, Oriol Rodríguez, editor de 365d365e, i Bernat Puigtobella, crític literari i editor de “Núvol”, han estat els protagonistes de la taula rodona anomenada “Novíssim periodisme, la transgressió necessària”, en la qual han compartit amb els assistents a l’acte les seves experiències i projectes de futur.
Panenka, amb sis números a les seves espatlles, té com a objectiu explicar històries de persones que guanyen i que perden, però que no tenen espai ni ressò en les grans publicacions. Aquesta revista que aposta per una relació de complementarietat entre l’edició digital i de paper, dona a escriptors, filòsofs i politòlegs la possibilitat d’oferir una visió diferent del món de l’esport, en concret del futbol. Tal i com a explicat Toni Padilla, el nom d’aquesta revista és molt eloqüent amb la seva proposta informativa ja que, com el jugador Antonín Panenka, la revista va contracorrent de la resta de mitjans de l’àmbit esportiu.
D’altra banda, finalitza aquest dijous quinze de març el cicle de 365 entrevistes en 365 dies que han dut a terme Oriol Rodríguez i Carles Rodríguez, amb les quals els creadors han intentat allunyar-se de les preguntes més habituals i reflectir en les seves entrevistes el dia a dia dels seus convidats. Oriol Rodríguez, el ponent de la taula rodona, ha confessat que per aconseguir una entrevista amb Quim Monzó va haver d’enviar un correu electrònic bastant peculiar, després demanar-li en diverses ocasions una entrevista. Amb aquest exemple, Rodríguez ha volgut demostrar que la persistència és molt important per tirar endavant amb tots els projectes i que sempre s’ha de lluitar per fer possibles els teus somnis.
En el mateix moment en que s’acaba el viatge de 365d365e, s’inicia el projecte “Núvol”, que aspira a donar cobertura als esdeveniments i actes culturals, novetats editorials i estrenes de teatre, entre d’altres, que no tenen espai en les grans publicacions.
Aquesta taula rodona també ha donat peu a apropar als assistents els nous conceptes i les noves maneres d’entendre la comunicació. A la vegada també ha servit per demostrar que projectes amb una altra visió i un altre concepte de beneficis i de vocació també són possibles.
 |
| El moderador Vicent Sanchis i els editors; Toni Padilla, Oriol Rodríguez i Bernat Puigtobella. |
Notícia:
Una bona reinserció és low cost
Miquel Pongiluppi, un publicitari implicat amb els presos catalans, explica perquè un projecte de reinserció és també un de low cost.
Oriol de Vigo
BARCELONA
Oriol de Vigo
BARCELONA
La societat té la falsa idea de que amb condemnes més llargues hi ha més seguretat, això no és real. Miquel Pongiluppi, responsable de comuniació de Taula de Participació Social de Catalunya, amb l'ajuda del professor de la FCB, Richard Wakefield, ha demostrat que el sistema penitenciari, tal com el coneixem, ha de canviar.
Taula de participació social és una plataforma creada durant les jornades anuals de voluntariat penitenciari del 2003 i no es regula fins el 2009, i intenta convèncer que calen més programes i propostes de millora en la rehabilitació dels presidiaris. L’altre gran objectiu del organisme és fer conèixer la situació penitenciària a l’opinió pública i modificar la seva visió d’aquest món a millor.
En els últims anys ha hagut un enduriment del codi penal. Actualment només el vint-i-tres per cent dels presos passen per la llibertat condicional: aquella situació on el pres pot dormir fora, treballar, però segueix sent vigilat. Existeix la idea de que és una oportunitat perquè els presos escapin però és fals. Només un 4% no van retornar després dels permisos.
Alguns es pregunten quins són els motius de la rehabilitació. Amb ella es redueix la reincidència i proporciona noves oportunitats socials i laborals. Per altra banda, es redueixen els efectes colaterals i les famílies pateixen menys. Tot això, sense la voluntat del pres, un alt recolzament familiar i oportunitats de reinserció, no es viable.
Una bona planificació a nivell penitenciari permetria més estalvi i una reinserció de més qualitat, ja que fomentant la llibertat condicional, cada pres passa de costar vuitanta-cinc euros al dia, a costar-ne trenta-cinc. Per altra banda, el contacte amb un entorn familiar lluny de la presó evita la reincidència. En total l’estat podria estalviar uns tretze milions d’euros en inversions penitenciaries. La Taula de Participació Social de Catalunya és una iniciativa de low cost.
La publicitat no és un àmbit limitat al consum, TPSC amb campanyes de sensibilització ha demostrat que amb un pressupost limitat i bones intencions es pot arribar al públic i implicar-lo amb un projecte.
 |
| Richard Wakefield, Miquel Pongiluppi i Philipp Furst a la Facultat de Comunicació Blanquerna. |
Notícia:
Noves formes de producció
La creativitat es troba a Internet
Marta Buisán
BARCELONA
 |
| D'esquerra a dreta; Anna Llacher, Valentí Sanjuan i Alberto Tognazzi. |
Anna Llacher, productora i presentadora de Tv, ha estat l’encarregada de conduir i moderar la taula rodona “Noves formes de producció” que s’ha realitzat aquest matí a la Facultat de Comunicació Blanquerna.
Els dos participants que l’acompanyaven han estat Valentí Sanjuan, periodista, que va treballar a Catalunya Ràdio i que actualment treballa en el nou format televisiu, abans radiofònic, Visto lo visto i Alberto Tognazzi, director del Movil Film Fest i de Mobile Cells. Ells dos han vingut a parlar de la seva experiència, sobretot Sanjuan que ha explicat com va començar a treballar dins del sector de la ràdio i com, amb el seu equip, van passar el format del seu programa a la TV.
Alberto Tognazzi, per la seva banda, ha presentat un seguit de vídeos i fotografies on mostrava com ha evolucionat el format del vídeo, i la quantitat de creativitat que es pot aconseguir avui en dia amb un mòbil d’última generació.
Tognazzi i Sanjuan han coincidit dient que no tothom pot aconseguir fer-se famós gràcies a Internet, però que molta gent s’ha fet multimilionària a partir de donar-se a conèixer per Youtube o altres plataformes semblants. Com a exemple trobem com el grup Atomic Tom, que gràcies a gravar un vídeo d’ells al metro de Nova York fent música només amb els seus propis mòbils, ho van penjar a la xarxa i van aconseguir fer una gira amb centenars de concerts. Un altre exemple el cas també de la propaganda que s’ha fet el creador de l’aplicació Songify, la qual dóna música a la teva veu. Aquest creador ha aconseguit fer vídeos bastants exitosos dins el món d’Internet, com és el cas de la cançó “Can’t hug every cat” d’una dona que plora i es grava ella mateixa parlant.
En el torn de preguntes, una estudiant que estava a la sala ha preguntat si realment som considerats una societat “tonta” o inculta per mirar vídeos a youtube de doblatges falsos divertits o imatges de gatets fent coses gracioses. Tognazzi i Sanjuan han saltat una mica dient que cadascú troba i té moments per tot: “tenim dret a mirar una cosa “tonta” i una d’intel·ligent” i “no hi ha res més complicat que comunicar emocions i aquesta gent ho fa” han estat algunes de les respostes que han donat els dos ponents a la pregunta que els hi ha fet la noia.
Després d’una hora i mitja ha finalitzat la xerrada amb un agraïment per part d’Anna Llacher i un aplaudiment per part de tots els assistents de la sala.
Crítica:
Face to face
Gerard Aleñá
BARCELONA
Com cada any al llarg de les Jornades Blanquerna s'ha exposat una col·lecció de fotografies de retrat de famosos fetes pels estudiants de fotoperiodisme de Blanquerna, on ha destacat la presència de grans periodistes i personatges del món de l'espectacle. Aquest petit racó fotogràfic l'hem pogut trobar al llarg de les jornades al bar de la mateixa facultat. Un racó que ha volgut fer un humil homentatge a l'art de la fotografia i als personatges que hi apareixen retratats, reivindicant alhora la seva professió.
En un moment de crisi on cada vegada es retalla més i s'aposta menys pel periodisme de qualitat, aquesta exposició ens recorda la importància de la fotografia, el poder de la imatge i com és aquesta de reveladora. Els estudiants de fotoperiodisme han aconseguit fer una exposició creativa, artística i informativa, fent que sigui una exposició dinàmica i interessant de visitar. Com molt bé sabem, sovint una imatge val més que mil paraules.
No hay comentarios:
Publicar un comentario