Dimarts 13 de Març

Crònica:

L'èxit de l'esforç

Núria Soler

BARCELONA

Jordi Évole a l'auditori de la Facultat de
Comunicació Blanquerna.

Jordi Évole ha estat premiat com a millor comunicador de l'any per la Facultat de Comunicació Blanquerna, gràcies al seu programa Salvados. Aquest acte s'ha realitzat avui dimarts 13 de març.  El premi ha estat atorgat mitjançant la votació dels alumnes, professors, personal d'administració i serveis de la mateixa facultat.

A l’acte del lliurament han assistit Jordi Évole  Xavier Vinader (periodista) i Josep Maria Carbonell (degà de la FCCB).

Salvados és un programa on es tracten temes d'actualitat utilitzant un to humorístic i de fàcil comprensió pel jovent d'avui en dia. Durant les dues primeres temporades del programa els episodis que van tenir més rellevància van ser Salvados por la Iglesia i Salvados por la Eurocopa. En la seva nova temporada el programa ha continuat amb la seva filosofia de les últimes edicions.

Al principi de la cerimònia, Xavier Vinader ha fet un breu repàs sobre la trajectòria periodística de Jordi Évole. Vinader i ell van treballar junts durant tres mesos, estudiant el conflicte basc i dividint totes les etapes d’aquest conflicte, construint així un documental històric que finalment no es va poder publicar per qüestions polítiques. Segons Xavier Vinader, Évole està desemmascarant  el poder, explicant de forma entenedora situacions i conflictes complicats, denunciant els abusos, la corrupció, la violència i tota classe de malifetes. També ha dit que està fent un periodisme de nova investigació, amb noves armes i nou estil. Ha acabat el seu torn de paraula afirmant ‘‘Em sento totalment Evolià’’, felicitant al Jordi per aquest nou premi.

  

Jordi Évole, també conegut com "El Follonero" per la seva intervenció al programa Buenafuente, s'ha mostrat força emocionat després de les paraules de qui havia estat el seu mestre durant tota la seva trajectòria com a periodista. En rebre el premi, Évole ha agafat el torn de paraula i dirigint-se a Xavier, ha afirmat que per ell va suposar un gran mestre en periodisme. Per altra banda, ha volgut donar una gran importància al documental sobre el conflicte basc que va realitzar amb el seu mestre i ha afirmat que aquest documental, encara que no es publiqués, sí que va servir per aprendre petits detalls del periodisme, els quals ha pogut aplicar durant tota la seva carrera i actualment en el seu programa.

En addició, Jordi ha volgut motivar als alumnes dient que no han de tenir por del periodisme. Segons ell, moltes vegades ens pensem que segons quin tema investiguem dins el món del periodisme ens poden portar problemes. Però ell pensa que el periodisme ha de ser incòmode, si el convidat se'n va content és que quelcom has fet malament. També s'ha mostrat molt positiu en parlar del futur i les noves generacions de periodistes, expressant que són gent amb ganes d’investigar, de saber, de conèixer  què està passant arreu del món... doncs són els periodistes els qui han de transmetre el que succeeix. A més a més, en relació amb el tema de les jornades, ha explicat que el low cost no va contra el periodisme, doncs ell no coneix ningú que s’hagi fet milionari amb aquesta professió en quant a diners –ficant d’exemple a en Xavier Vinader- però sí pel que fa al coneixement.

Finalment, l’acte ha acabat amb un petit torn de preguntes. En primer lloc li han preguntar si, quan era estudiant va pensar en algun moment que dirigiria en un futur un programa propi. Jordi ha contestat dient que ell mai s'ho hagués imaginat i ha explicat els seus inicis com a periodista i el que li ha costat arribar on és ara. Ha acabat afirmant que la professió de periodista és molt vocacional i que, tot i la formació rebuda, tot periodista i ha de tenir ganes i ambició per fer les coses que siguin, per petites que semblin.

Una altra de les preguntes plantejades pels alumnes i que ha anat dirigida a Vinader ha estat: "¿Com creus que ha canviat el periodisme?". Ell ha dit que el periodisme ha canviat molt durant els últims anys. Jordi Évole ha afegit que els temps  han canviat i la crisi ha influït molt en el sector del periodisme,  però que tot i això, ell intenta treure el màxim profit de qualsevol oportunitat que rep del periodisme.

Una de les últimes qüestions dirigides a Èvole abans de concloure l´acte ha estat: "Quan saps que un tema serà suficientment extens per fer un Salvados?" Preguta a la qual ell ha dit: "hi ha vegades que durant un temps els temes són intocables i s’han de tractar igualment, en canvi, hi ha d’altres que no m'acaben de convèncer però al final acaben sent uns temes molt interessants". 

Notícia:
La catàstrofe del Japó marcada per les noves tecnologies

Sergi Vicente i Tomoko A. Hosaka han explicat les seves vivències sobre el desastre natural que va haver al Japó fa just un any.

Anaïs Tannous

BARCELONA

Avui hem reviscut la gran catàstrofe natural que hi va haver al Japó. Marta Batalla ha estat la moderadora i com a convidats han estat presents Sergi Vicente, corresponsal de TV3, i Tomoko A.Hosaka, ex corresponsal d’Associated Press.

Sergi Vicente va anar a Tokio el dia 20 de març. En arribar, va anar cap a la zona del tsunami i es va trobar rodejat d’incerteses a causa de l'excès d'informació. Ha dit que el paper com a professionals de la comunicació és tenir en compte dos termes molt importants, el temps i els continguts, ja que ell feia dues cròniques diàries, connexions en directe i havia de filtrar molta informació. Vicente va remarcar una gran dada, i és que aquesta catàstrofe natural va ser la primera retransmesa en directe.

Tomoko A. Hosaka, va viure el terratrèmol en primera persona, ha ensenyat fotografies del moment de la catàstrofe i de les seves conseqüències. Ha dit que va ser una de les pitjors experiències de la seva vida i que va passar moltíssima por. Aquesta experiència la va compartir a través de Twiter dient ‘‘Wow, that was the biggest earthquake I’ve felt in my nine years in Japan. Very scary.’’ Va twittejar cada dia. Això és un gran canvi en el món de la informació. Tomoko va dir que els periodistes han de conduir aquest canvi, no perseguir-lo.

Cal remarcar que va ser el fet informatiu més documentat de la història i la primera catàstrofe natural retransmesa en directe gràcies als smartphones, ja que la majoria de la població japonesa està molt interconnectada. Segons els ponents de la xerrada, la disponibilitat de tantes càmeres i ulls de periodistes ciutadans, esta fent replantejar el periodisme. Ja no tenim possibilitats d’enganyar, la figura del periodista és més necessària que mai, ja que hem d’informar millor que ningú i amb més qualitat i transparència.

Sergi Vicente, Marta Ballada i Tomoko A.Hosaka, respectivament,
el passat 13 de Març a l'auditori de la FCB.

Notícia:

Joves motivats pel compromís 

Tot i la situació de crisi actual la solidaritat és manté tant viva com sempre

Mònica Escrivà

BARCELONA

Quatre noies estudiants de la Universitat Ramon Llull han estat les protagonistes d’una taula rodona sobre la solidaritat i el compromís en el temps de crisi.

Mar Sabé, cooperant a l’Índia i al Senegal, Carlota Marzo, voluntària al Casal d’Infants del Raval, Alejandra Morera, cooperant a l’Índia i Wayra Ficapal, cooperant al Perú, han estat les encarregades d’apropar el món del voluntariat i la cooperació als assistents a l’acte. 

El món del voluntariat i de la cooperació, tot i ser molt diferents, tenen objectius molt similars. D’una banda trobem els cooperants que realitzen la construcció d’infraestructures i d’activitats que fan més fàcil la vida de la gent en els països menys desenvolupats. D’altra banda, els voluntaris que realitzen tasques molt similars però amb la diferència que aquestes les realitzen a la seva ciutat de residència. 

En la situació actual de crisi, el voluntariat és una de les millors maneres de ser solidaris amb els que tenen menys recursos, ja que d’una manera més econòmica es poden realitzar tasques i activitats que són igual o més importants per a les persones que ens envolten.

Tot i l’elevat cost d’algunes de les cooperacions, algunes persones segueixen realitzant projectes de manera altruista per millorar les condicions de vida de qui té menys capacitat econòmica. Mar Sabé, Alejandra Morera i Wayra Ficapal en són un exemple de que la solidaritat segueix més viva que mai.

Algunes de les tasques que han dut a terme les noies cooperants han estat la construcció de cases (amb materials de més o menys qualitat, a causa de l’escàs pressupost), l’aportació de material i la millora de les infraestructures de les escoles o de la construcció del hospital, amb els equipaments adequats per tal de poder disminuir la taxa de mortalitat.

Les ONG i Fundacions en les quals han participat aquestes noies són la ONG Maria Teresa de Calcuta i la Fundació Alda, totes dues amb projectes encara actius a l’Índia. 

Ara, a més a més de seguir vinculades i compromeses amb aquests projectes, les noies s’encarreguen de difondre i relatar les seves experiències en forma d’articles o de xerrades per aconseguir que més gent participi o, si més no, s’informi d’algun dels projectes de voluntariat que es realitzen en els diversos casals i associacions dels barris de totes les ciutats, com per exemple en el Casal dels Infants del Raval. 

Columna:

Nuclear


Laura Martí
BARCELONA

L’energia nuclear ha protagonitzat dues de les grans catàstrofes de la història: al 1986 a Chernóbil i al 2011 la central nuclear de Fukushima.

La causa d’aquestes desgràcies, és possible que sigui que encara no estiguem preparats i que, encara que es cregui que sí, els materials no són prou resistents.

L’energia nuclear té beneficis molt bons però, també, si es gestiona malament, pot tenir resultats terribles com ara la destrucció de pobles sencers.

Molta gent està en contra per aquest motiu i per l’aplicació bèl·lica a la que s’ha pogut arribar a tenir en anys anteriors, però, realment és tan dolenta? L’energia nuclear produeix menys contaminació atmosfèrica i és més barata que les energies renovables que costen més d’obtenir.

Si es trobés una manera que fos més segura i s’assegurés que no es fa amb una finalitat bèl·lica, podria ser un gran recurs per les fonts d’energies no renovables. 

Notícia:

Tot art beu de l’art anterior

Les noves formes de finançament i la seva adaptació a la societat.

Alejandra Desvalls

BARCELONA

Aquest matí ha tingut lloc a la Facultat de Comunicació Blanquerna una conferència sobre les noves formes de finançament, a les quals, la societat s'ha d’adaptar.

La conferència ha estat moderada per Erika Sánchez i els ponents han estat Nico Alcalá, un dels creadors d'"El Cosmonauta", un projecte innovador de tres estudiants que volien rodar una pel·lícula, la qual, tot i els problemes que van sorgir, s’estrenarà aquest 2012, i      per Jaume Ripoll, un dels fundadors de “Filmin”, una de les primeres pàgines web de cinema independent d’Espanya.

Nico Alcalá i Jaume Ripoll

La conferència ha estat introduïda per la frase “L’important no és el mitjà, sinó convèncer l’audiència” del Nico Alcalá. Amb aquesta afirmació ha deixat clar que el cinema s’ha d’adaptar a Internet, és a dir, l’espectador avui en dia es mou per la xarxa i per tant la manera d’arribar a ell i captar la seva atenció no és tancant les pàgines web on es produeix cinema, sinó adaptant el cinema a aquestes.
Seguidament, ha afirmat que Internet ha portat la capacitat de poder connectar directament amb el públic i per tant, tot i que el cinema s’està adaptant tard als nous mitjans, Internet també és el futur del cinema.

Finalment, ha explicat què és el projecte "El Cosmonauta" i com està finançat. La comunitat "Cosmonauta" està creada a partir d’un conjunt d’internautes que estan disposats a col·laborar en el finançament del projecte. Aquests internautes es converteixen directament en els inversors del món cosmonauta que a partir de les diferents inversions han aconseguit recollir els suficients diners per rodar la pel·lícula "El Cosmonauta".

Jaume Ripoll és un dels creadors de “Filmin”; un portal que va apostar per portar el cinema de gran pantalla a Internet. Aquest afirmava que el vincle que hem creat entre Internet i la societat ha estat erroni i que, ara que el cinema forma part d’Internet, hem de tenir clar que això és el futur del cinema i no una amenaça.

Jaume Ripoll ha acabat el seu discurs afegint que el que hem de canviar sens falta és l’educació que es rep a les escoles, ja que s’ha de començar a valorar més el cinema perquè sinó no rep la valoració que es mereix.

L’acte ha finalitzat amb una frase molt emotiva de Jaume: "El futur no està escrit, construïm-lo entre tots". Amb aquesta afirmació va intentar fer veure als assistents a la conferència que estem en un món apassionant, on l’important no és creure que el present és dolent i el futur serà pitjor, sinó que, amb autocrítica, esforç i paciència es pot aconseguir allò desitjat. 

Columna:

Altruisme o curiositat per conèixer el món?

Marta Buisán
BARCELONA

Vivim en un món de contrastos: països regnats pel luxe i la riquesa i indrets enfonsats en la més profunda misèria. Aquesta diferència la trobem molts cops en un mateix lloc i la pobresa i la classe alta viuen l’una ben a prop de l’altra.

Els afortunats, ens agrada anomenar-nos així, que vivim a occident tenim un plat a taula cada dia, més d’un concretament, roba de diferents colors i de tot tipus de gustos i gaudim, entre altres coses, d’intimitat, d’higiene i d’un lloc ampli on poder dormir.  Des de la nostra perspectiva acomodada mirem les notícies i sentim converses de gent que viatja a la Índia o a Perú i molts cops ens sentim indiferents, insensibilitzats per culpa del salt tan gran que hi ha entre la manera de viure que hi ha a un lloc i a un altre.

Per sort, crec jo, hi ha cooperatives, associacions i ONG que agrupen voluntaris perquè viatgin a països subdesenvolupats a ajudar els altres. Aquí és on s’obre el debat: actuem de manera altruista o simplement volem viure una bona experiència, a la vegada que dura, per sentir-nos millor amb nosaltres mateixos?

Des d’aquí no pretenc atacar les persones que participen a aquestes activitats solidàries ja que admiro profundament el seu valor per afrontar-se a aquestes situacions tan, per alguns, poc habituals, només reflexiono sobre el fet de que, potser en el fons, no estem ajudant tant com voldríem viatjant un mes a fer un voluntariat a la Índia, ja que potser en aquest poc temps tota la feina estar encara per fer.

Aquesta reflexió l’he estret de la xerrada que va haver aquest passat dimarts 13 a l’aula 202 de la Facultat de Comunicació Blanquerna Solidaritat i compromís sempre! A vegades ens encanta posar-nos medalles com a salvadors del món i potser en el fons no fem tant, però sempre és positiu i admirable que existeixin persones capaces d’anar de voluntàries a pintar escoles, a jugar amb nens, a cuidar famílies o a ensenyar balls per fer riure als qui més ho necessiten.  Sens dubte no tothom és capaç de fer-ho i considero que s’ha de ser d’una pasta especial.

Malgrat el que puguem aportar al món, amb el nostre granet de sorra, sempre és important actuar des de la humilitat, obrir els ulls i observar bé el que ens envolta i tocar de peus a terra. 

Crítica:

Els grans pressupostos no sempre guanyen

Laura Martí

BARCELONA

No sempre una gran quantitat de diners és sinònim de premi. Aquest és el cas de Daniel Piera i Beatriz Escolar, llicenciats en cinema i televisió d'aquesta facultat.

Donen un exemple als estudiants d’aquest grau que no sempre un treball de seminari ha de quedar en un cercle reduït de persones, que no s’ha de tenir por de demanar a actors si volen treballar en el projecte i que ningú perdrà res per provar d’enviar un projecte a un festival, si es fa amb esforç i dedicació.

Aquest és un aspecte que sembla que falta a la societat. Ningú vol arriscar-se a presentar qualsevol cosa seva, encara que la consideri bona, per por, segurament, al rebuig o a la indiferència. Piera i Escolar, van aconseguir que dos actors, Manel Barceló i Toni Corbillo, participessin al curtmetratge (i gratuïtament) i que persones d’altres escoles com l’ESCAC o Cazcarra també hi participessin.

A part d'això, més l’experiència de la professora Isona Passola, ha provocat que un curtmetratge, que inicialment era només de final de carrera, hagi guanyat el premi de Nova autoria al Festival de Sitges i Shortcat 2012 per Catalan Films.

Un altre aspecte que ajuda a que un projecte sigui exitós és saber encaixar les crítiques constructives i els consells que donen persones més experimentades sobre el subjecte tractat, tal i com deien la seva tutora de seminari, Isona Passola, els va recomanar que traguessin diàleg del curt per tal que tingués més ritme.

Si algú busqués les claus de l’èxit podria trobar-les en ells: paciència, esforç, i saber acceptar crítiques i, sobretot, no tenir vergonya per poder arribar on vols.

Columna:

DE SITGES... AL TEATRE KODAK?

Oriol de Vigo

BARCELONA

Exalumnes autors del curt.

Gota rere gota, la vida del jove Santi va desapareixent per la pica; per altra banda, el futur dels llicenciats Daniel Piera i Beatriz Escolar no te límits. L’enginy i la imaginació dels joves els ha dut a superar el millor dels seus  somnis. Amb una fotografia exquisita i un diàleg molt intens, aconsegueixen que el curt "La gota" trenqui amb el monopoli de premis amb el que compta l’ESCAC. Superar aquest gegant ja és difícil, però més si ho fas amb un pressupost de quatre-cents euros enfront d'altres de més de quaranta mil, i aquests nois han demostrat que és possible. Malgrat la poca inversió, la seva perseverança ha produït fruits; un exemple pels estudiants de cinema i televisió de la facultat Blanquerna que veuen com molts premis i reconeixements van a parar en mans d’estudiants d’altres facultats. Aquest premi pot despertar la creativitat i les ganes d’aconseguir grans coses i qui sap si, passats uns quants anys, no hem de passar una nit de Febrer davant del televisor esperant que un dels estudiants actuals sigui qui pugi a l'escenari del teatre Kodak com a guanyador d’un Oscar.

Crítica:

STREET PHOTOGRAPHY: allò extraordinari dins l'ordinari

Ana Maestre

BARCELONA

Dins el món de l´art; ja sigui en pintura, escriptura, música... són molts els elements que s´han de tenir controlats per obtenir els resultats desitjats, res és obra de la casualitat. En fotografia, en canvi, s'està estenent des de fa un temps una nova modalitat anomenada “street photography” o “fotografia de carrer”,  que s´allunya d'altres tipus de fotografia més convencionals, on la disposició dels elements i les característiques de la foto també estaven prèviament meditades. Enrique Muda, fotògraf i ex alumne de la Facultat de Comunicació Blanquerna, ens presenta el seu treball dins aquest estil, deixant que la sensibilitat i gust de cada persona processi i jutgi les imatges de manera lliure. Són fotografies que intenten captar l'essència d'un moment privat que té lloc dins l’àmbit públic. Sense intervenir i sense haver-ne rebut el consentiment per part de qui és fotografiat, cal prémer el disparador sense por, deixant-se sorprendre per la complexa i imprevisible quotidianitat dels carrers. En veure les imatges ens podríem preguntar: quantes coses deixem de veure per no saber mirar? No es tracta de sortir a buscar escenes, es tracta de sortir, i deixar que siguin els propis moments els que t´escullin a tu. Aquells qui realitzen aquests tipus de fotografies no ho fan de manera agressiva ni amb cap tipus de judici de per mig, senzillament volen rendir un petit homenatge a un instant que han considerat que mereixia ser recordat.

A diferència d'altres treballs, on totes les fotografies segueixen un mateix fil conductor que connecta les unes amb les altres, els treballs de “street photography” constitueixen imatges aïllades i independents entre elles, per tant, cada fotografia ha d'aconseguir explicar histories en un únic fotograma, mostrar moments amb intensitat. Són molts els elements que poden fer que una fotografia funcioni, però això són coses que s’han de valorar una vegada la fotografia ha estat feta. Abans, només s´han de deixar les inseguretats a una banda i actuar amb la màxima comoditat i llibertat possible. Les fotografies mostrades per Enrique Muda, algunes dels Estats Units, Sydney o Barcelona, mostren escenes que podem observar amb relativa facilitat, però les quals tenen un encant especial i mereixen ser observades.  Així doncs, tots podríem estar en part, dedicats a aquest tipus de fotografies. Només cal una càmera de fotos i una mirada curiosa i atenta. La resta de coses han d'arribar soles, ja que, com ha dit el jove fotògraf: "no saps què busques fins que ho trobes”.


Crònica:

En el pot petit hi ha la bona confitura


Núria Torreblanca
BARCELONA

De dreta a esquerra: Eva Santana, Robert Bonada
Aroa Conde i Xavier Fustagueras.

Ser low size en el món publicitari pot suposar un gran avantatge? La conferència realitzada aquest matí a la Facultat de Comunicació Blanquerna (FCB) amb el nom ‘’En el pot petit hi ha la bona confitura’’ ha respost a aquesta pregunta.
La professora de la FCB, Eva Santana, ha moderat la participació dels tres convidats a la conferència, els quals dos d’ells, Xavier Fustagueras i Robert Bonada, eren exalumnes de la mateixa professora.


Robert Bonada, director de comptes de la familiar agencia publicitària Publifilms, ha començat la conferència explicant d’una manera entretinguda la relació de les seves experiències professionals amb alguns conceptes d’estratègies del món publicitari com és el Street marketing o el Roadshow. Amb fotografies i vídeos correctament realitzats dels seus treballs en el món de la publicitat, ha mostrat com es defensen les petites agencies davant les forces de les més grans. L’explicació de les seves experiències com a publicitari va ser de gran interès i distracció per part de tots els oients de la sala.


Aroa Conde, directora gerent de Crimson Intercom, ha continuat amb la conferència preguntant al públic el paper de les empreses a l'actualitat. Com que aquest no ha sapigut respondre a la pregunta plantejada, ha contestat ella immediatament: ‘’les empreses es carreguen el pressupost de màrqueting’’. Ha seguit la seva participació explicant clarament el paper actual en que es troba l’empresa, el consumidor, el canal i l'agencia davant les circumstàncies que comporta la crisi. La descripció de la situació actual del mercat i les seves experiències viscudes han deixat molt clar que el motiu per sobreviure a la crisi és ser innovador i creatiu. 


Segons la directora de Crimson Intercom, una de les estratègies més comunes que recorren les  petites agències  per captar l’atenció del públic és pagar la primera ronda del producte que promocionen. Però una pregunta que cal plantejar-se es que si aquestes agencies es consideren low cost, no fan servir estratègies de gran cost econòmic per l’empresa? La seva intervenció ha finalitzat justificant que "una petita agencia pot garantir adequació al compte i és un mètode low cost per garantir els objectius de la marca".


L’últim dels convidats en explicar la seva experiència en el món publicitari ha estat Xavier Fustagueras, publicitari i exalumne de la FCB. Contrastant amb la resta de convidats que es centraven en agències petites i de low cost, ha explicat la funció de les empreses no-low cost per arribar a fer coses low cost. El publicitari ha explicat la seva experiència professional amb la lliga ACB i les seves enginyoses estratègies per arribar al públic de manera low cost. Una d’elles va ser realitzar un partit de bàsquet al hall de la fàbrica d’Endesa, el seu màxim promotor.


L’acte ha finalitzat amb un breu resum  per part de la moderadora Eva Santana, la qual ha considerat que s’havien realitzat tres classes magistrals de publicitat en una sola. Una conferència molt interessant per futurs publicistes.




Notícia:

Com finançar la informació de qualitat?

En una època de crisi de mitjans hem de reinventar-nos buscant nous camins

Gerard Aleñá

BARCELONA

Avui al matí ha tingut lloc a la Facultat de Comunicació Blanquerna l'acte Com finançar la informació de qualitat? La conferència protagonitzada per Antoní M. Piqué i Vicent Partal va ser moderada pel professor Joan Sabaté.

L'acte ha estat per experts en la matèria que ens van intentar respondre a una de les preguntes més formulades d’avui en dia. En un moment crític com en el que ens trobem actualment, on s'està apostant més per les retallades que per la qualitat periodística, ells ens van mostrar un camí alternatiu. En aquesta crisi de mitjans de comunicació i no pas periodística, tal com especificava Antoni M. Piqué, any rere any s'està produint una major pèrdua de lectors i la publicitat ha deixat de ser una paret en què recolzar-se.

Antoni M. Piqué ha començat remarcant: ‘‘És molt important que comencem a conscienciar a la gent que si vol informació ha de pagar per ella’’, perquè la que ha estat fins ara la nostra aliada ja no tornarà, almenys, amb la mateixa intensitat. Ja aprofundint en aspectes més econòmics, ha volgut deixar ben clar que avui en dia el paper dels periodistes s'ha de limitar al que és, sense disfressar-se de gerents. Seguidament, ha expressat la seva opinió afirmant que “el fet de retallar costos no genera cap millora, hem de començar a crear un compromís per part del lector”. Per altra banda, ens ha mostrat algunes de les solucions d’aquesta crisi econòmica que tant greument està afectant al periodisme de qualitat. “Hem de gastar calers amb recerca, en experimentar i formar a la gent. Només d'aquesta manera, apostant per la qualitat editorial i amb credibilitat obtindrem beneficis i  una influència social”. Després, ha insistit en la importància de les noves generacions, incentivant el fet que han de tenir iniciativa, ambició i passió pel que fan.

Ja per acabar Vicent Partal ha continuat l'acte remarcant que el que està passant actualment no és una evolució del periodisme, sinó una revolució; exposant la idea que ens hem de conscienciar de la situació en la qual ens trobem. “Molts companys de professió creuen que estem en una V, però realment estem en una L. La societat ha canviat i hem de començar a  mirar el futur en base a la L”, comentava Partal.

Tot seguit, ha expressat a tota la sala el seu escepticisme respecte l'existència del diari imprès, però tanmateix ha manifestar el seu dubte sobre el futur dels mitjans digitals. Finalment, ha expressat la seva confiança en que la fi del periodisme no està pròxima, però que el dubte és saber com s'expressarà. “Tenim una oportunitat única,  un gran avantatge ja que avui en dia no fan falta diners, sinó temps i molta passió. Hem d'inventar coses noves, ja que el futur és vostre”, ha acabat dient.

A l'esquerra de la fotografia es troba el moderador Joan Sabaté, al centre el periodista Vicent Partal i a la dreta el professor Antoni M. Piqué.