Reportatge

AMPLIANT HORITZONS

Ana Maestre i Anaïs Tannous

BARCELONA

L´anomenada “ era digital” en què ens trobem immersos està incorporant de manera accelerada al nostre vocabulari conceptes que fan referència a fenòmens específics d´aquest nou món. La tecnologia cada vegada ens permet dur a terme funcions més sofisticades i específiques, internet i les xarxes socials ens mantenen comunicats i informats en tot moment, i de manera directa, hi ha una clara repercussió en l´àmbit econòmic, entre d´altres. Això ha posat de relleu un concepte que cada vegada sentim més : el “ low cost” o “baix cost”. El que hem de preguntar-nos és: realment és aquest un fenomen tan recent? El terme ha estat utilitzat des de fa molts anys dins el sector del comerç, fent referència a una bona relació qualitat-preu, ja no només adquirint diverses games de qualitats, sinó oferint-ne la major qualitat possible al mínim preu. El que fa que l´actual low cost sigui un fenomen novedós és que ja no es tracta de oferir el millor ,sinó fer-ho a un preu molt baix, sense centrar tanta importància en l´equilibri del producte amb la qualitat. Amb això no volem dir que tot allò que consumim sigui pitjor en comparació al de abans, però sí és cert que tenim un ventall de ofertes molt més ampli i moltes vegades de manera gratuïta, i per tant, hem de saber triar què volem consumir i per què, amb uns criteris que vagin més enllà del preu o accessibilitat del producte.

 La premsa escrita: paper vs. pantalla

En parlar de premsa escrita apareix un debat que suscita molta polèmica a dia d´avui: la tria del suport del diari. L’Associació per a la Investigació dels Mitjans de Comunicació (AIMC) , en el seu estudi “La premsa: digital vs. Papel”(España,2011), senyala els punts a favor i en contra en què la majoria de lectors coincideixen, i que determinen en general l´elecció del suport: el diari en paper ofereix com a element principal una lectura i anàlisi en profunditat, mentre que l´on-line ofereix l´actualitat minut a minut, és fàcilment accessible i més econòmic.

El nombre de persones que accedeix a la premsa on-line cada dia és major, en augmentar tambéel nombre d´adquisicions de mòbils i ordinadors portàtils. Un 32% dels enquestats accedeix cada dia a la informació en suport de paper i digital, tot i que la xifra ha pujat ja a 60% en l´últim mes. Només un 35% dels enquestats afirmava no accedir per internet a aquest tipus de informacions. La majoria de persones que trien el suport en paper són gent adulta, ja que el jovent que s´incorpora a la lectura de premsa ho fan majoritàriament a traves de la xarxa. Altres exemple els trobem en un reportatge de TV3 del programa “30 minuts” titulat: “I tu, quin diari compres?” Un dels entrevistats, propietari de un quiosc a la Facultat de Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona, explica que ven un 20% dels diaris que venia fa 10 anys. L‘habit de la premsa com existia abans, ha mort. Ha començat la lluita entre la pantalla i el paper, la novetat contra la tradició.

La tercera pantalla: els mòvils

Avui en dia vivim dominats pel temps i l’estrès, la pèrdua d’un segon pot ser vital en molts sentits. Amb el pas del temps veiem com els medis de comunicació cada vegada son més complerts,estem parlant de la tercera pantalla, la primera va ser la televisió, la segona l’ordinador i de la que ara parlarem és la dels mòbils. Amb ells ara ho podem fer quasi tot. Dispositius com Blackberry, Ipods, Iphones... entre d’altres han augmentat l’interès dels consumidors, generant addictes a les noves tecnologies i augmentant la necessitat de sentir-se connectats.

Tots els medis en un sol dispositiu. És per això que, veient l’enorme avenç que s´està produint en aquest camp, és fàcil pensar que el panorama tecnològic dels pròxims anys estarà indiscutiblement governat pels mòbils. Cada dia més accessibles per tots nosaltres i cada vegada més eficients. La tecnologia s´està democratitzant de manera ràpida i això afavoreix notablement a les petites empreses, inclús a professionals independents, al poder fer-se veure per sobre de la seva competència. Els codis QR, l’accés mòbil a les xarxes socials, la geolocalització, les alertes en temps real… son eines que estan cada vegada més a l’abast de tots. Ho tenim tot a la palma de la mà. Però, fins on arribarà tot això?

L’any 2010 hi havia més de 1.000 milions d’abonats a la banda ampla mòbil, segons la UIT (Unió Internacional de Telecomunicacions), i s´estima que fins al 2015 l’accés a Internet a través de dispositius mòbils i els ordinadors portàtils superi el avui dominant accés a Internet a traves dels ordinador de taula.

Això suposa no només un canvi dins el sector del mòbil sinó dins molts altres àmbits, com el de la comunicació. Una bona càmera sempre a sobre i ser al lloc adequat en el moment adequat. Això és l´únic que cal perquè el ciutadà que abans només era un mer consumidor dels productes informatius, ara també en sigui el creador. És així com, cada vegada més, veiem fotografies fetes per amateurs, donant la volta al món.

 La publicitat arriba a internet

En els últims anys hem observat un clar augment de l’ús de les xarxes socials, així com de molts altres productes televisius que ara són visionats per internet, per la seva comoditat horària i perquè es poden veure des de qualsevol lloc. És així com la publicitat està, poc a poc, guanyant terreny dins el sector d´internet, on abans no hi tenian gaire pes. Les xarxes socials permeten a les marques fer publicitat segmentada, ja que, els usuaris defineixen els seus gustos, preferències, aficions i il·lusions en els seus perfils. En base a aquests perfils el sistema pot mostrar la publicitat més rellevant per a cada usuari o grups d’usuaris amb gustos semblants.

Un estudi realitzat per la Universitat de Oldenburg a Alemanya senyala que el 60% de les empreses alemanyes estan actives en xarxes socials com Twitter, amb un 39%, Facebook, amb un 37%, Youtube amb un 28% i blocs corporatius amb un 12%. Això es fa per tenir un contacte directe amb el client o consumidor, donant a conèixer els seus productes i reforçant la seva imatge de empresa implicada amb els clients.

En quant al nostre país, d’acord amb l’Estudi de Consum en Medis Digitals realitzat aquest any per la IAB de Mèxic (Interactive Advertisement Bureau), a Espanya, durant l’any passat la publicitat destinada a publicitat en les xarxes socials va augmentar un 367%. El 90% dels usuaris en va rebre l´impacte publicitari que això suposa .Segons un estudi realitzat per Zenith Medi, format per directius dels departaments comercials de màrqueting i investigació dels principals mitjans espanyols, les xarxes socials s’embutxacaran aquest any en publicitat a Espanya al voltant de 13,9 milions d’euros. Aquest estudi destaca que una de les causes fonamentals de la recuperació d’aquest mercat es deu a les cadenes de televisió i a la retirada de publicitat de TVE. La previsió és que la inversió publicitària a la televisió generalista caigui un 1.1%, i en la televisió local un 5,5%, mentre que la televisió temàtica augmentarà un 7,2%. A la resta de mitjans, la inversió publicitària es veurà també modificada. En els diaris de pagament disminuirà un 7,6%, en els gratuïts un 12%, un 9,3% en les revistes, un 1,5 en ràdio i un 6,2 en el cinema. El cas apart és el de la publicitat en els telèfons mòbils, on està previst un augment de la inversió d’un 12,1%, el major creixement previst.

Un altre exemple significatiu el trobem dins de Youtube, el major portal de visionat de vídeos de Internet, que pertany des de 2007 a l’Empresa de Google. Ja fa uns mesos que, donat les pèrdues econòmiques que tenien al haver de allotjar tants continguts, van decidir aplicar el mateix model publicitari que la majoria de cadenes de televisió importants. Ara, en accedir al qualsevol vídeo, apareix la opció de veure un anunci de 30 segons al principi, o altres de més curts repartits al llarg d´aquest.

Veiem doncs, que l’actual publicitat arriba a un públic massiu i perfectament segmentat obrint un nova via d´entrada a totes aquelles empreses que es volen donar a conèixer i afavorint a les ja conegudes, al no dependre exclusivament de la seva difusió pels mitjans tradicionals.